Violència masclista: compromís, recursos i coordinació

Us adjuntem un post del bloc de l’Anna Simó, Diputada al Parlament de Catalunya, al mateix temps us convidem a rellegir el post que vàrem fer sobre la violència de gènere.

La violència exercida contra les dones és, després dels accidents de trànsit, la primera causa de mort a l’Estat espanyol: a casa nostra, 32 dones mortes a Catalunya, el País Valencià i les Illes el 2004; 27, el 2005; 23, el 2006 i 23 el 2007. L’any 2006, unes 20.000 dones van presentar denúncia per violència a càrrec de la seva parella o exparella a Catalunya, unes 9.000 al País Valencià i unes 2.500 a les Illes Balears.

Segons la darrera macroenquesta del Instituto de la Mujer espanyol, del 2006, un 3,6% de les dones de més de 18 anys (que vol dir 677.352 dones) declara que ha patit maltractaments durant el darrer any per part d’alguna de les persones amb qui conviuen o per la seva parella, encara que no hi convisqui, i un 9.,% es considera que són “tècnicament” maltractades a partir de les seves respostes a l’enquesta, que representen un total de 1.786.978 dones. Hi ha hagut un descens tant percentual com absolut des de l’enquesta del 1999, però és evident que encara falta molta feina per fer.

Després de la tràgica coincidència de 4 dones mortes pels seus companys o excompanys en un dia, correm-hi tots. Zapatero ha corregut a anunciar que convocarà una Conferència de Presidents per fer un Pla de xoc contra la violència masclista.

Aquest anunci posa en evidència dues flaqueses importants de les polítiques del Govern espanyol contra la violència masclista: la primera, que quatre anys després de l’anomenada Llei de violència de gènere no s’han posat els recursos necessaris per aplicar-la amb eficàcia; la segona, que la Llei s’ha començat a desplegar sense tenir en compte els governs autònoms, o tenint-los en compte per passar-los decisions com a fets consumats sense conèixer les diverses realitats, competències ni validar l’eficiència de les mesures (un exemple, els mòbils distribuïts per a les dones maltractades).La Generalitat ha anat tirant milles i d’aquí a poques setmanes el Parlament aprovarem la tan necessària llei catalana. Però al Congrés dels Diputats treballarem per canviar la Llei espanyola.

L’anomenada Llei de violència de gènere estatal era necessària, però és molt millorable, tant pel que fa al seu desenvolupament i actualització dels seus continguts, com pel que fa a la dotació econòmica per aplicar-la, ja que els recursos econòmics destinats són insuficients. Concretament, és urgent fer un avaluació en profunditat del seu impacte social i és necessari reformular diversos aspectes jurídics per solucionar aspectes que no acaben de funcionar bé com, entre altres, els 3.000 incompliments d’ordres judicials de protecció i seguretat; l’encallament de les causes en els jutjats especialitzats o les deficiències en la tutela judicial per endarreriments en la presa de declaracions, en l’inici de les vistes, en les resolucions, en el dictat de les sentències i en la seva execució.

Un altre dels aspectes que fan que la llei espanyola de violència de gènere també sigui limitada, es correspon amb el seu objecte d’actuació, perquè els beneficis de la Llei es limiten a les dones que tenen un vincle sentimental amb l’agressor, de manera que queda una part de la violència familiar exclosa, d’altres violències sexistes o la violència econòmica, que està motivant la discussió judicial sobre si els jutjats especialitzats en violència de gènere són competents o no en els delictes d’impagament de pensions, que es calculen que estan al voltant del 30%.

Cal doncs, apostar per revisar tots aquests aspectes i accelerar-ne aquells que per llei ja haurien d’estar desenvolupant-se, com el Plan nacional de sensibilización y prevención de la violencia de género que no té la dotació pressupostària en marxa; el protocol sanitari que l’any 2005 havia d’aprovar el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salud i que encara no ha aprovat; o el Fons per a l’impagament de pensions, que es va incloure també en la modificació de la Llei del divorci i la Llei de pressupostos generals de l’Estat per al 2007, que no s’ha regulat fins a la tardor del 2007, amb una dotació inicial molt insuficient:

Per tot plegat, Esquerra vam presentar una esmena a la Llei de pressupostos de l’Estat per al 2008 per incrementar el Fons fins a 30 milions d’euros, desestimada, i també vam presentar una moció amb una trentena de mesures transversals per millorar aquesta Llei,que es va aprovar al Congrés, amb modificacions, per unanimitat. Zapatero es desperta tard per al Pla de xoc… La propera legislatura vetllarem perquè el paquet de noves mesures que vam impulsar al Congrés es posin en marxa i de garantir-ne el màxim desplegament i finançament.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en dona, general. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Violència masclista: compromís, recursos i coordinació

  1. Retroenllaç: Dia Internacional de les Dones « Bloc de la Secció Local d’Esquerra de Calella

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s