Els "miracles" d’en ZP del mes d’abril.

Primer miracle: Bono
El PSC es va empassar el nomenament d’en Bono malgrat que la Chacón va dir que “José Bono no és precisament el meu ídol; torna a política per guanyar un escó per Toledo, ho respectem però no passa d’aquí” i que quedava molt lluny el seu nomenament per presidir el Congrés.

El segon i tercer miracles s’han produït aquest cap de setmana.

Segon miracle: el repartiment de les carteres ministerials al PSC.
Amb en Clos ja es va produir un miracle amb el seu nomenament, ara els guionistes de Polònia tindran més feina. Un dels objectius que es va marcar el PSC era el d’influir en les polítiques a favor de Catalunya, en Corbacho va “demanar que el pròxim ministre de Foment sigui català tenint en compte la influència que els socialistes catalans poden arribar a tenir a partir d’ara a Madrid després dels bons resultats del 9-M.”, ja ho hem vist, l’han nomenat ministre de Treball i Immigració, a veure si compleix l’Estatut. Ara que la ministra de Defensa és la Chacón potser aconseguirà treure els símbols franquistes que encara queden en diferents punts del nostre país i modificar l’article 8 de la constitució espanyola que diu “Las Fuerzas Armadas (…) tienen como misión (…) defender su integridad territorial y el ordenamiento constitucional.”

Tercer miracle: Estic d’acord amb en CIrera
Això si que és un miracle, el nomenament de l’Álvarez com a ministre de Foment ha provocat que en Cirera i jo estiguem d’acord en alguna cosa, aquest nomenament és un “insult a Catalunya”. Com afirma en Ridao “la composició del nou govern espanyol és la segona part del guió traçat per Zapatero durant el debat d’investidura: gir al centre, recentralització política i poc interès per l’agenda catalana. L’evidència de tot això és la sortida del ministre més social de l’anterior executiu, Jesús Caldera, la continuïtat gairebé ofensiva de Magdalena Álvarez i el relatiu pes polític del PSC que demostra que té més importància el PSOE andalús de Chaves que els 25 diputats del PSC escollits el 9 de març”.

Aquests fets, i d’altres, constaten la deriva del PSC cap a les posicions més ràncies del PSOE, no sé si tardarem molt en veure aquesta submissió del PSC reflexada en un canvi de sigles desapareixent les sigles del PSC en el logo, on estan els Castells, els Nadal i d’altres dels que no tinc cap dubte dels seus setiments nacionals?.

Jordi Sitjà i Vilarrodona

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en eleccions 2008, general. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els "miracles" d’en ZP del mes d’abril.

  1. Anònim35 ha dit:

    El “sentiment Nacional” (català) d’ en Quim Nadal quedà en 0 sobre 0 quan a l’ any 1982 declarava a “El Periodico d Catalunya” : “La LOAPA , …..hay cosas mas importantes por arreglear” (es poden consultar hemeroteques) en les que queda clar que la practica supressió de l’ Estatut del 1979 l’ importava ben poc. Tampoc ni el PSC ni cap dels seus dirigents van secundar la manifestació en contra de la LOAPA i SI a l’ Estatut feta a Barcelona al 1982. Ara en canvi es Conseller d’ un Govern de la Generalitat per 2ª vegada consecutiva……patètic.
    En quan al PSC tots sabem que realment és PSC-PSOE i quan arriba a Madrid només PSOE i porten 31 anys votant el mateix que el PSOE sense excepció.

    EL President que tenim ara de la Generalitat és del PSOE i de la seva Executiva amés i ja ho va dir ben clar (quan en Guerra li passava el ribot a l’ Estatut). “Catalunya no tiene derechos historicos” . En Joan Ferran Serafini vol arrancar el poc que queda del que ell considera “crostes nacionalistes” de TV-3 i CAT-Radio) de l’ etapa CiU , en Corbacho , la De Madre , en Zaragoza , l’ Iceta , etc , etc , ja sabem tots del seu “gran catalanisme?” , L’ únic que encara ha quedat bé (encara que 30 anys tard) es en Pasqual Maragall desde que és va donar de baixa d’ aquest partit , que recordem entre altres coses al 1992 no va votar favorablement al Parlament de Catalunya una resolució de “no renunciar al Dret d’ Autodeterminació”.

    El “PSC” va morir el dia 9 de març de 1977 quan va morir en Josep Pallach , la resta ja la sabem 31 anys de dir si senyor , si senyor incondicional al PSOE ….i és que el PSC no existeix ….son només PSOE , després de 31 anys en Carod igual no ho sap encara.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s