Esquerra i la Immigració

Estat-Generalitat: fons destinats a polítiques d’immigració

Estat-Generalitat: l'estat no compleix les seves responsabilitats

Aquestes darreres setmanes arran de la polèmica sobre el padró de Vic, i el succeït a Cunit, la immigració és un tema de debat. Des de la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania, Esquerra ha impulsat el Pacte Nacional per a la Immigració, que ha comptat amb un ampli consens polític i social, i el Pla de Ciutadania i Immigració 2009-2012 que concreta les mesures del Pacte Nacional per a la Immigració, entre altres accions per millora la integració de la immigració, el blindatge de la immersió lingüística mitjançant la Llei d’educació de Catalunya.

El darrer exemplar de l’Esquerra Nacional està dedicada en bona part a la immigració amb escrits entre d’altres de la Carme Capdevila, Consellara d’Acció Social i Ciutadania, Oriol Amorós, Secretari per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya, Pere Prat i David Bosch, alcalde i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Manlleu respectivament, i Joan Tardà, diputat al Congrés.

A continuació reproduïm l’escrit de l’Oriol Amorós.

L’arribada d’un milió de nous catalans i catalanes d’origen estranger en pocs anys ha provocat uns canvis als nostres carrers, barris, pobles i ciutats amb pocs precedents a la resta d’Europa. Per la intensitat d’entrades viscuda, pel curt període de temps en què s’han produït, per l’heterogeneïtat de procedències i, alhora, per l’absència de friccions importants, tot i que cal reconèixer que de conflictes també n’hem tingut. El flux s’ha aturat però els que han vingut es queden. És ara, doncs, quan hem de posar tots els esforços per garantir que el procés d’integració i adaptació es desenvolupi amb èxit..

Amb el Pacte Nacional per a la Immigració la societat catalana s’ha reconegut com una societat plural i diversa, on la immigració ha vingut per quedar-se i l’agenda en polítiques migratòries té, per tant, un punt central: la integració. Integració entesa com un procés bidireccional on la societat d’acollida ha de fer un pas per apropar-se a qui arriba i, aquest, també ha de fer un pas per adaptar-se al país que l’acull. Una integració que, com diu el Pacte, ha de donar lloc a una cultura pública comuna, entesa com l’espai compartit de comunicació, convivència, reconeixement i participació de la nostra societat per tal que la nació catalana continuï sent el referent de tota la població que hi viu i hi treballa.

La Llei d’acollida
Durant el primer any d’aplicació de l’acord hem centrat els esforços en la concreció de la futura Llei d’acollida. La Llei vol ser una caixa d’eines perquè les persones nouvingudes siguin més autònomes. Serà una gran actuació de formació d’adults en llengua catalana, coneixement del mercat de treball i de la societat d’acollida. Al Pacte demanàvem noves competències per a la Generalitat pel que fa a l’acreditació de la integració en dos moments claus per a qualsevol persona estrangera: l’arrelament social i l’accés a la nacionalitat. I en la recent reforma de la Llei d’estrangeria ho hem aconseguit. Hem iniciat un programa nacional d’alfabetització en català a més de 60 municipis d’arreu de Catalunya, perquè a la societat de la informació no hi pot haver analfabetisme i perquè així es contribueix a l’èxit escolar dels seus fills i filles.

Hem aconseguit la competència, inclosa en el nou Estatut, que ens permet tramitar les autoritzacions inicials de treball i, amb la inspecció de treball, perseguir l’economia submergida. La gestió del mercat de treball és la nostra gestió de fronteres. Hem establert de forma pionera circuits integrals d’acollida, en col·laboració amb els ens locals, per a la immigració familiar (que seran pràcticament les úniques entrades que tindrem en el propers anys).

El català: llengua comuna
I mentrestant, apliquem una política lingüística entesa com a política social, d’igualtat d’oportunitats i de cohesió. Hi ha 350 entitats de persones migrades al Principat que fan cursos de català per als seus associats, impulsem els cursos de reforç i aprenentatge de català a l’estiu per als alumnes nouvinguts i a la Llei d’acollida definim per primer cop, en un text jurídic, el català com a llengua comuna. Ser llengua comuna és important. Volem espais d’interacció entre persones de diferents cultures i això només és possible si existeix un espai comú per a aquesta interacció. I aquest és el català.

Que tothom també sigui català
El nostre model es basa en governar el fet migratori des de la legalitat, en relació amb el mercat de treball, evitar la competència pels serveis públics i entendre la convivència com un equilibri entre diversitat i cohesió. No demanarem a ningú que deixi de ser qui és, però sí que demanem a tothom que sigui, també, català. Cal aprofitar allò positiu que ens pot donar la diversitat i cal, al mateix temps, bastir una cultura pública comuna basada en els drets humans, la igualtat entre homes i dones, els drets i els deures que estableixen les lleis democràtiques i la cultura i la llengua catalanes com a llengua que compartim els que, a més, parlem 250 llengües diferents.

FacebookAdd to Facebook
Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en esquerra, general, immigració i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s