Els partits polítics i entitats de la societat civil, des de la voluntat d’entesa de la societat civil calellenca de la qual ens sentim representants, ens hem reunit per donar una resposta unitària a la greu situació actual derivada dels atacs a la llengua pròpia dels PPCC, del dèficit fiscal de l’Estat Espanyol amb Catalunya, i de la negació del legítim dret a decidir de Catalunya.
A continuació cada partit o entitat farà un breu diagnosi dels problemes i propostes, i al final del document queden reflectits els acords als quals hem arribat.
- Des de CiU manifestem que la llengua catalana és i ha de seguir essent el pal de paller de la nostra societat i per tant defensarem fins on calgui la seva unitat i el model d’Escola Catalana. Estem compromesos en caminar cap a l’Estat propi i defensem el pacte fiscal com la primera estació a la Hisenda pròpia i d’aquesta manera assegurar una base sòlida per exercir el nostre dret a decidir. Cal un ampli suport i hem de sumar els esforços de tota la ciutadania sense exclusions.
- Des del PSC donem suport als tres punts d’acord perquè volem fer del pacte i el diàleg allò que ens ha de fer forts com a poble, més enllà del que defensem des de l’opció política de cadascú. El nostre és un projecte que creu en la ciutadania i la seva diversitat, i de com en un món cada cop més interrelacionat cal buscar l’acord per tal de millorar col·lectivament.
- L’horitzó per a ERC és la independència dels Països Catalans. L’ofec econòmic, cultural, lingüístic i democràtic que Catalunya està patint ha arribat a una situació insostenible. Què cal fer? El passat 25 de juliol el Parlament va aprovar un nou model de finançament: el concert econòmic (la clau i la caixa). De forma irrenunciable, el concert ha de conduir a les nostres institucions a iniciar un procés de diàleg amb la societat per establir, de forma rigorosa i per vies pacífiques i democràtiques, l’exercici del dret a l’autodeterminació i esdevenir la República Catalana com a nou estat d’Europa.
- Defensa de la llengua, control total de la nostra economia, dret a decidir. En una conjuntura emmarcada dins la normalitat nacional no faria falta ni parlar-ne. Des de la CUP creiem -i lluitem- perquè aquesta situació de normalitat sigui l’alliberament nacional i social dels Països Catalans. Qualsevol altre camí, on intervingui un pacte amb l’estat, és una via autonomista que no ens farà avançar cap al nostre objectiu final. Volem la independència nacional però no l’entenem sense la lluita social, per la justícia social, una lluita que avui en dia és més necessària que mai. Un avui -i un demà- on les desigualtats creixen exponencialment, on el ric és més ric i el poble cada cop s’empobreix més.
- Des de Solidaritat volem remarcar de forma clara i entenedora que els tres punts d’acord d’aquest document es resoldran amb un estat propi que donarà suport tant a la seva llengua com a les seves finances (no a les veïnes) i el dret a decidir del poble es traduirà amb una democràcia plena on els ciutadans escolliran els seus representants i no pas els partits com ara.
- Reagrupament Independentista dóna suport a aquest manifest en tant que és el resultat del consens en la denuncia d’una situació insostenible d’espoli econòmic, vexació cultural i destrucció de l’estat del benestar. Amb tot però, creiem que la queixa constant no ens porta massa enlloc i que és hora de donar un pas més enllà: treballar per construir les estructures d’estat necessàries per garantir la transició imminent cap a l’Estat Català. Cal no perdre el temps amb discussions estèrils i, des de la discreció, crear el nostre model de país, dotar-nos d’eines suficients, buscar complicitats i interessos polítics i econòmics internacionals, i dissenyar i planificar la transició per demà mateix. Els errors del 1934 ens han de servir de lliçó.
- Des de Democràcia Catalana donem suport a aquest manifest , perquè estem d’acord amb el pacte, el diàleg i la unitat de tots els partits polítics Catalans ,ja que si el Catalanisme no va unit no acabarem mai amb els xantatge i l’extorsió econòmica , cultural. Apostem pel dret a Decidir , recollit a la carta fundacional de les Nacions Unides , com a dret Democràtic dels pobles i Nacions a Decidir el seu futur en llibertat
- Des d’Entesa per Calella creiem en la força de la ciutadania i constatem que en actes com aquest, fruit del debat i l’anàlisi, és on rau aquesta força. Per això creiem que hem de denunciar i reclamar fins on sigui necessari tot allò que considerem just com a poble per poder arribar a assolir entre tots un futur en llibertat
- Òmnium Cultural Montnegre celebra l’entesa entre partits i entitats calellencs. Pensem que és el camí a seguir, el del consens i la inclusió del màxim de forces representatives de la societat catalana. Condemnem els atacs que rep a diari la nostra llengua i recordem que qualsevol atac a qualsevol indret dels Països Catalans, l’interpretem com a propi. És per aquest motiu que ens sentim obligats a actuar en conseqüència i demanem als nostres conciutadans que facin el mateix. No podem restar impassibles davant d’aquest intent de lingüicidi. Demanem, com ja fan diversos partits polítics catalans, la màxima capacitat d’autogestió econòmica. Per últim, exigim poder exercir el dret a decidir. En el marc actual d’una Espanya que no ha volgut ser mai plural ni diversa, el conjunt dels catalans i catalanes ha de poder expressar-se lliurement, sense entrebancs de cap mena, sense mentides i, per descomptat, sense més vexacions.
- En el camí d’assolir una amplia majoria social en favor de l’estat propi, des de l’Assemblea Nacional Catalana ens refermem en la denúncia pública de l’espoli fiscal que ens sagna econòmicament així com dels atacs a la nostra llengua. Al mateix temps constatem que l’única sortida possible a aquesta situació passa inequívocament per la unitat d’acció que ens ha de portar a la independència.
Tot i les diferències en els nostres objectius finals, hem arribat al següents acords:
Primer.- Refermem que la llengua catalana té un àmbit lingüístic que arriba de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (Països Catalans) i que cada una es les variants dialectals que es parlen al territori són elements que enriqueixen i conformen una única unitat lingüística, el català, llengua que es normativitza sota el paraigües de l’Institut d’Estudis Catalans.
Alhora, denunciem els atacs:
- a la unitat de la llengua
- al model d’immersió lingüística de Catalunya com a element de cohesió social
- a l’ús del català com a llegua pròpia i oficial ens els estaments públics ( Derogació de la llengua catalana com a requisit per accedir a la funció pública a les Illes Balears, sentència contra el Reglament d’ús de la llengua catalana de l’Ajuntament de Barcelona…)
- a l’ús de noms geogràfics propis en llengua catalana d’arreu dels Països Catalans
Segon.- Denunciem que Catalunya està patint un dèficit fiscal continuat i sense precedents a Europa que, alhora, es transforma en dèficit social i que fa que Catalunya no disposi dels propis recursos per donar el servei necessari a la seva ciutadania. Amb la crisi aquest dèficit fiscal injust s’ha tornat insostenible, fent trontollar el model social català.
Tercer.– Reclamem l’exercici del dret a decidir, recollit a la carta fundacional de les Nacions Unides, com a dret democràtic dels pobles i nacions a decidir el seu futur en llibertat.
A partir d’aquí, ens comprometem a treballar en la línia d’aquests acords.