ERC ha estès la mà al Govern de la Generalitat per aprovar els pressupostos 2012, sempre amb la voluntat d’evitar que CiU es quedés a mercè de la pinça del PP a Espanya i Catalunya.
Però CiU ha defugit sumar amb ERC i ha apostat per pactar amb el PP, amb una política que s’allunya de la sincera voluntat de treballar pel Concert Econòmic i de la mateixa transició nacional preconitzada per CiU.
Proposta d’ERC per l’augment d’ingressos i possibles despeses
Oriol Junqueras:”Pactar amb PSC, o amb CiU, té costos”
El nou president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, analitza els canvis que han propiciat l’aturada de la pèrdua de vots i opina que la llei de consultes de CiU “podria facilitar un possible acord” sobre els pressupostos de la Generalitat
Totes les enquestes us donaven uns resultats molt dolents a les eleccions espanyoles i, finalment, heu tret el mateix nombre de diputats al Congrés que teníeu. Heu capgirat la tendència a la baixa?
El temps ho dirà. Si mirem les enquestes que sortien el maig o el juny, ens donaven 0 o 1 a Madrid. A partir del juliol i de l’elecció del nou candidat, les enquestes van anar variant fins a tres i n’hem tret tres, que era el que teníem. Amb la curta mirada és un bon resultat, perquè hem passat de 0-1 a tres. Amb la llarga mirada, tenint en compte que volem portar el país a la seva llibertat, construir un nou estat, garantir la justícia social, la igualtat d’oportunitats, implementar els valors republicans, fer-ne tres de 46 a Catalunya o de gairebé 90 als Països Catalans, és evident que vol dir que ens queda molt camí per recórrer. Esperem que hi hagi molta gent que ens ajudi, perquè un projecte d’alliberament nacional com el nostre exigeix moltes coses més que un partit polític. Exigeix construir una majoria intel·lectual, comunicativa, mediàtica, acadèmica, sindical, social. És un camí que ERC ha de fer amb molta gent.
Què havia fet baixar Esquerra?
Esquerra és un partit ambiciós, que vol construir un estat i garantir la igualtat d’oportunitats. Quan ets un partit molt ambiciós, una part de la gent hi posa moltes expectatives i, quan topes contra una realitat que és molt difícil de canviar, aquesta gent, que fa molt temps que espera, acaba desesperant. El nostre país fa tres segles, com a mínim, que espera. Vivim moments d’entusiasme quan tenim la sensació que estem a punt d’acomplir els nostres objectius i alhora, quan constatem que aquests objectius són difícils d’assolir, de vegades perdem la fe.
En economia es diu que una situació és d’equilibri quan les expectatives que hi havia abans de fer una acció es corresponen amb els resultats d’aquesta acció. És molt difícil que els resultats de la nostra acció es corresponguin amb les expectatives, perquè les expectatives són gairebé infinites.
Després és cert que la gestió política d’un Govern mai no és fàcil i segur que hi havia coses que no es van fer bé. La gestió no és fàcil, com ho demostren governs anteriors al nostre i governs posteriors, com estem veient. Els votants d’Esquerra són molt exigents i això és positiu quan estan implicats, però quan es desactiven parcialment, l’opció política ho nota moltíssim.
Pactar amb el PSC té costos perquè ells no volen avançar cap a la independència del país. Pactar amb CiU tindria costos? Segur que sí, perquè ells no volen avançar cap a la independència, almenys no volen avançar amb la mateixa velocitat i les mateixes claredats amb què ho volem fer nosaltres.
L’acció d’Esquerra a l’executiu va semblar tèbia pel que fa a independentisme…
Si ets independentista, qualsevol cosa que no sigui proclamar la independència et sembla poc. Però nosaltres, malauradament, no hem tingut la majoria social i política. Per tant, què hem de fer? Construir aquesta majoria. Socialment l’estem construint entre tots? Probablement, sí. Hi ha una majoria més gran que mai que voldria avançar cap a la independència. Però l’estructuració política és complexa. Això ja ho deia Gramsci, que qualsevol moviment polític ambiciós, com el nostre, ha de passar com a mínim per tres fases, que no sempre són ràpides: la construcció d’una hegemonia intel·lectual i comunicativa; la construcció d’una hegemonia social i la traducció d’aquesta hegemonia social en una majoria política. Als anys noranta i a la primera dècada del segle XXI, hem aconseguit una certa hegemonia en el discurs; hem reforçat el discurs independentista, l’hem dotat de contingut econòmic i social i Déu n’hi do el nivell d’hegemonia que té l’independentisme en el terreny discursiu.
A poc a poc, aquesta construcció d’un discurs que pretén ser hegemònic s’ha anat traduint en una progressiva majoria social. Estem en el camí de construir-la. En tot cas, hi estem més a prop que mai. Però això necessita un cert temps per tenir una translació política concreta. Ha passat amb els processos d’independència, amb els processos revolucionaris o amb la construcció del capitalisme o dels estats liberals. De vegades han costat un segle, o dos, o tres. Molta gent abans que nosaltres ha esperat temps i temps, gent que ha treballat de manera seriosa i rigorosa. Això és el que se’ns pot exigir: treball seriós i rigorós.
ERC denuncia que el govern en minoria de CiU no ha explicat encara a la ciutadania quines són les seves prioritats de govern i, en conseqüència, quines seran les seves actuacions concretes prioritàries
Es lamenta de l’escassa informació que se’ls ha donat sobre els projectes que l’equip de govern té previst tirar endavant, sobretot en inversions
Esquerra Republicana de Catalunya lamenta la forma com l’equip de govern municipal, en minoria, ha afrontat el procés de discussió del pressupost municipal de l’any vinent, almenys, amb el seu grup municipal.
“Ens han donat el detall de les despeses i dels ingressos, certament, però sense haver fet cap sessió de treball en profunditat, on el govern prengués la iniciativa d’explicar al nostre grup municipal quines són les característiques dels projectes que volen tirar endavant”, afirma la portaveu d’ERC, Cristina Gómez. Afegeix, a més, que “entenem que és l’equip de govern municipal qui ha d’explicar els objectius que té, quines actuacions vol portar a terme i com ho pensa fer”, i que no s’entén que “hagi de ser l’oposició qui persegueixi els responsables del govern per preguntar-los sobre les característiques dels projectes”.
Des del grup municipal es destaca també que, abans de tenir cap contacte ni informació sobre el pressupost, la portaveu del grup va rebre de part de l’alcaldessa de la ciutat una carta on s’agraïa, en relació al ple de discussió de les ordenances fiscals, “el diàleg, el llenguatge serè i de reflexió que va presidir la celebració de l’esmentat ple” i es convidava a “mantenir diferents reunions de treball” en la “línia del diàleg, la reflexió i consens”. La sorpresa ha estat, però, veure com l’equip de govern després de mig any de govern, i tampoc en el moment d’entomar la negociació del pressupost, no ha donat a conèixer a la ciutadania, ni als partits polítics, quins són els seus objectius i projectes de mandat, una informació imprescindible per poder treballar, contrastar punts de vista i valorar els pressupostos municipals.
“Se’ns fa difícil valorar la proposta de pressupost i poder fer aportacions sense conèixer de primera mà i sense que se’ns hagi explicat quines són les prioritats de treball i activitats de cada àrea de l’ajuntament i quines són les del govern en la seva totalitat”, s’afirma des del grup municipal. “Ens dóna la sensació que el govern té voluntat de treballar, però no de compartir la informació abans de prendre les decisions”, s’afegeix.
La delicada situació actual, que requereix actuacions clares i decidides en àmbits com la promoció econòmica, entenem que requereix el més ampli debat i consens entre els diferents grups municipals per tirar endavant els projectes per la ciutat.
L’equip de govern té previst convocar el ple el proper 29 de desembre amb la voluntat d’aprovar el pressupost municipal, encara que hores d’ara desconeixem quin suport pot tenir.
Acabem de tancar un cicle electoral que ens ha portat a celebrar tres eleccions en un període d’un any.
En aquestes darreres eleccions, Esquerra ha treballat per poder presentar una candidatura independentista unitària i presentar-se a les eleccions espanyoles per ser present on hi ha el poder polític i per defensar i internacionalitzar des d’allà la lluita del nostre país per la plena llibertat nacional.
Ens trobem en una situació mundial molt complexa. En aquests darrers anys hem viscut de crèdit, ens hem anat endeutant cada vegada més sense tenir en compte en mans de qui quedem. La societat ha anat avançant a un ritme frenètic, canviant cada any el cotxe per un de més luxós i que aconseguia una major velocitat i ara ens trobem a punt de topar contra una paret i no sabem si serem a temps de frenar per aturar el cop.
Davant d’aquest panorama es fa més evident la necessitat de replantejar-nos, de canviar l’estil de vida, es fan més evidents que mai els valors republicans de l’honestedat, la transparència, la humilitat en l’exercici del poder, el treball per la justícia.
Ara més que mai és l’hora de la POLÍTICA entesa com l’art de transformar la realitat. Ara més que mai prenen importància els valors lligats a la política: la responsabilitat, la lluita, el compromís, la militància.
Ara més que mai necessitem una esquerra nacional forta per aconseguir la justícia social i la plena llibertat nacional. Esquerra Republicana de Catalunya, en coalició amb Reagrupament i Catalunya Sí ha treballat per refer-se i ha aconseguit mantenir els resultats de les passades eleccions espanyoles. Els tres diputats independentistes a Madrid han de tenir com a objectiu el dret a l’autodeterminació i la recerca de complicitats internacionals que puguin recolzar-nos en la nostra lluita.
Des d’aquí els volem encoratjar en la seva tasca.
Secció local d’Esquerra-Calella
Benvolguts, benvolgudes,
Quan tot just fa vuit setmanes de la celebració del Congrés Nacional de Girona i de la culminació del procés de renovació, ens hem trobat davant del primer repte electoral de gran magnitud: unes eleccions espanyoles que tradicionalment no han estat les més propicies per als nostres interessos.
El darrer cicle electoral d’ERC havia estat clarament a la baixa i el calendari ens obligava a afrontar uns nous comicis precedits d’unes enquestes adverses que havien arribat, aquest mateix estiu, a pronosticar la possibilitat de deixar l’independentisme orfe de representació a Madrid.
Gairebé sense marge de maniobra, amb poc temps i amb la necessitat d’afrontar una campanya amb escassos recursos econòmics, tot el partit es va posar a treballar per impulsar una candidatura sòlida amb l’Alfred Bosch al capdavant.
El treball abnegat de la nostra gent, la convicció que ens sortiríem i la voluntat de reeixir ens ha permès connectar amb moltíssima gent, i despertar simpaties i complicitats que feia temps que no detectàvem. Els actes de campanya han estat un bon baròmetre per comprovar-ho, com ho ha estat també el fet que més d’un centenar de personalitats de la societat civil catalana expressessin el seu suport a traves de la plataforma Catalunya Sí.
Continua llegint
Catalunya pateix dues crisis: la que pateix tot Europa i la que nosaltres patim a causa de l’espoli fiscal. Dues crisis que aboquen a molta de la nostra gent a la pobresa i l’exclusió, i que han empobrit les classes mitjanes.
A Catalunya tenim avui 1.500.000 de pobres, 740.000 aturats i 150.000 famílies sense cap ingrés. El 45% dels joves menors de 25 anys són a l’atur, i en el que portem d’any han hagut de tancar gairebé 20.000 empreses.
En sanitat , i contràriament al que alguns diuen, Catalunya no ha viscut per damunt les seves possibilitats, perquè gastem 175 euros per persona i any per sota de la mitjana espanyola . Perquè el volum de recursos que destinem a la inversió social, i a les seguretats bàsiques, estan encara molt per sota dels nivells dels països europeus occidentals.
La nostra economia és prou pròspera com per generar prou recursos per bastir el nostre estat del benestar, i un sistema social d’igualtat d’oportunitats, com el que tenen els petits grans estats europeus, que no tenen cap risc de ser intervinguts.
Quina economia resistiria un dèficit fiscal anual, recurrent i a perpetuïtat del 10% del PIB?
Realment és una proesa que els catalans ens mantinguem dempeus amb una situació d’injustícia social de tal magnitud.
Volem la independència fiscal per sortir de la crisi, per paliar la pobresa, per invertir socialment en una societat més cohesionada, més equitativa i més lliure. Perquè creiem en la República del Sí, aquella on els nens van a l’escola pública catalana i no es segreguen per raons de llengua, aquella on la sanitat pública funciona, i aquella on la nostra gent gran és tractada amb la dignitat que es mereix.
I recordem que ningú ha fet més mal a l’estat del benestar com el PSOE quan ha malbaratat 60.000 milions d’euros en una xarxa d’AVE que no va enlloc i no porta ningú.
Avui més que mai, el 20 N reivindiquem la sobirania catalana per sortir de la crisi, la independència fiscal per bastir un país nou amb una veritable igualtat d’oportunitats.
El 20 N retallem tot el dèficit fiscal, retallem el dèficit social.
Aquest diumenge tornem a tenir eleccions, les terceres des del 28 de novembre de l’any passat. Malgrat la situació de crisi generalitzada, malgrat la poca confiança que pugui haver-hi cap als polítics, ara més que mai és el moment de la POLÍTICA, de la política en majúscules entesa com l’art de transformar la realitat per assolir nous horitzons.
El nostre candidat, l’Alfred Bosch, deia en l’entrevista al programa Àgora que ens trobem en un moment on tot és possible. Hem de ser capaços, doncs, d’aprendre de la nostra història, dels errors comesos en el passat i hem de ser capaços de fer pinya i sumar esforços per aconseguir els nostres objectius. Cada vegada som més les persones que pensem decididament que la independència del nostre país és l’únic camí possible. Cal doncs, que donem la nostra confiança a la candidatura d’Esquerra-Reagrupament-Catalunya Sí, única candidatura independentista que es presenta a les properes eleccions.
Entre tots i totes podem fer possible que aquest 20 N esdevingui l’inici d’una nova transició cap a la plena llibertat nacional.
Caminem cap a la República Catalana!
Pilar Rocafort
Presidenta Secció Local d’Esquerra
“GAME OVER”, “la partida” s’ha acabat. Ja no hi han més “partides” per una Catalunya dins Espanya, si volem tirar endavant, continuar prosperant econòmicament, social i com a país, ara és l’hora d’una Catalunya dins Europa, una Catalunya amb els mateixos drets i obligacions que els altres estats membres, esdevenir un estat i canviar un Estatut per una Constitució, la Constitució Catalana.
Bloc de la Cristina
Últimes notícies
|
