
Oriol Junqueras:”Pactar amb PSC, o amb CiU, té costos”
El nou president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, analitza els canvis que han propiciat l’aturada de la pèrdua de vots i opina que la llei de consultes de CiU “podria facilitar un possible acord” sobre els pressupostos de la Generalitat
Totes les enquestes us donaven uns resultats molt dolents a les eleccions espanyoles i, finalment, heu tret el mateix nombre de diputats al Congrés que teníeu. Heu capgirat la tendència a la baixa?
El temps ho dirà. Si mirem les enquestes que sortien el maig o el juny, ens donaven 0 o 1 a Madrid. A partir del juliol i de l’elecció del nou candidat, les enquestes van anar variant fins a tres i n’hem tret tres, que era el que teníem. Amb la curta mirada és un bon resultat, perquè hem passat de 0-1 a tres. Amb la llarga mirada, tenint en compte que volem portar el país a la seva llibertat, construir un nou estat, garantir la justícia social, la igualtat d’oportunitats, implementar els valors republicans, fer-ne tres de 46 a Catalunya o de gairebé 90 als Països Catalans, és evident que vol dir que ens queda molt camí per recórrer. Esperem que hi hagi molta gent que ens ajudi, perquè un projecte d’alliberament nacional com el nostre exigeix moltes coses més que un partit polític. Exigeix construir una majoria intel·lectual, comunicativa, mediàtica, acadèmica, sindical, social. És un camí que ERC ha de fer amb molta gent.
Què havia fet baixar Esquerra?
Esquerra és un partit ambiciós, que vol construir un estat i garantir la igualtat d’oportunitats. Quan ets un partit molt ambiciós, una part de la gent hi posa moltes expectatives i, quan topes contra una realitat que és molt difícil de canviar, aquesta gent, que fa molt temps que espera, acaba desesperant. El nostre país fa tres segles, com a mínim, que espera. Vivim moments d’entusiasme quan tenim la sensació que estem a punt d’acomplir els nostres objectius i alhora, quan constatem que aquests objectius són difícils d’assolir, de vegades perdem la fe.
En economia es diu que una situació és d’equilibri quan les expectatives que hi havia abans de fer una acció es corresponen amb els resultats d’aquesta acció. És molt difícil que els resultats de la nostra acció es corresponguin amb les expectatives, perquè les expectatives són gairebé infinites.
Després és cert que la gestió política d’un Govern mai no és fàcil i segur que hi havia coses que no es van fer bé. La gestió no és fàcil, com ho demostren governs anteriors al nostre i governs posteriors, com estem veient. Els votants d’Esquerra són molt exigents i això és positiu quan estan implicats, però quan es desactiven parcialment, l’opció política ho nota moltíssim.
Pactar amb el PSC té costos perquè ells no volen avançar cap a la independència del país. Pactar amb CiU tindria costos? Segur que sí, perquè ells no volen avançar cap a la independència, almenys no volen avançar amb la mateixa velocitat i les mateixes claredats amb què ho volem fer nosaltres.
L’acció d’Esquerra a l’executiu va semblar tèbia pel que fa a independentisme…
Si ets independentista, qualsevol cosa que no sigui proclamar la independència et sembla poc. Però nosaltres, malauradament, no hem tingut la majoria social i política. Per tant, què hem de fer? Construir aquesta majoria. Socialment l’estem construint entre tots? Probablement, sí. Hi ha una majoria més gran que mai que voldria avançar cap a la independència. Però l’estructuració política és complexa. Això ja ho deia Gramsci, que qualsevol moviment polític ambiciós, com el nostre, ha de passar com a mínim per tres fases, que no sempre són ràpides: la construcció d’una hegemonia intel·lectual i comunicativa; la construcció d’una hegemonia social i la traducció d’aquesta hegemonia social en una majoria política. Als anys noranta i a la primera dècada del segle XXI, hem aconseguit una certa hegemonia en el discurs; hem reforçat el discurs independentista, l’hem dotat de contingut econòmic i social i Déu n’hi do el nivell d’hegemonia que té l’independentisme en el terreny discursiu.
A poc a poc, aquesta construcció d’un discurs que pretén ser hegemònic s’ha anat traduint en una progressiva majoria social. Estem en el camí de construir-la. En tot cas, hi estem més a prop que mai. Però això necessita un cert temps per tenir una translació política concreta. Ha passat amb els processos d’independència, amb els processos revolucionaris o amb la construcció del capitalisme o dels estats liberals. De vegades han costat un segle, o dos, o tres. Molta gent abans que nosaltres ha esperat temps i temps, gent que ha treballat de manera seriosa i rigorosa. Això és el que se’ns pot exigir: treball seriós i rigorós.
Continua llegint →